Les situacions d’exclusió per violència de gènere, violència familiar i altres violències (escolar, laboral) desencadenen processos de invisibilització de la pròpia víctima, desproveint-la de la seva condició humana de la voluntat de projectar-se socialment i cercar la felicitat.
Des del Treball social, en l’abordatge de casos en el que el subjecte esdevé sotmès en un context de violència familiar (de parella o situació d’abús dels menors), desenvolupem l'entrevista des de l’escolta de l’experiència viscuda per la víctima. En el procés de l'entrevista esdevé necessari explorar en les percepcions i emocions viscudes pel subjecte. En l'escolta amb menors prèviament es necessari establir el vincle de confiança, altrament el nen incidirà en la construcció del relat expectant o el que configuren els altres (els pares o adults testimonials).
Les situacions de violència enteranyinen a la víctima de sentiments de culpa que provoquen que emmascari la pròpia situació d'assetjament. La víctima (tant la part afectada com la testimonial) normalitza la violència justificant la conducta del maltractador o abusador.
Específicament en els nens afectats per situació d'abús incorporen un sistema de dissociació (que no permet identificar se com afectat) fins que poden verbalitzar l’experiència de violència viscuda. Un dels indicadors d’abús és que esdevenen nens molt hipercontrolats que eviten ser preguntats. Es provoca la pèrdua de confiança amb l'adult. Prèviament en l'entrevista s'ha de generar el vincle necessari que requereix la víctima, per que pugui depositar en l’altre el relat de les experiències de dolor infligides.
La posició del professional no ha de ser colonitzadora. En el cas dels nens esdevé més afectiu l'ús del dibuix com a experiència reveladora.
El tipus d'atenció que requereix l'atenció de les víctimes objecte de violències requereix un plantejament d’entrevista inclusiva. Des de l’entrevista individual s'estableix el vincle necessari per a la comunicació. Rattner apel·la a "l'art de conversar" referint se en la importància que té saber escoltar, adaptar-se al ritme de l'interlocutor i als seus modes d’expressió, no avançar-se al curs del seu pensament, ni interrompre’l o desviar-lo amb preguntes o consideracions inoportunes. Podem deduir doncs que l‘entrevista és una espai en el que la usuària ens autoritza per a l'escolta. En l'abordatge des del treball social rescatem la perspectiva del subjecte en potencia, i que esdevé, per la mateixa raó, empès en la necessitat de cercar ajuda.
Assumpta Pérez Llopart. Treballadora social, amb 25 anys d'expèrencia, en el centre de Serveis Socials de Sant Gervasi a l'Ajuntament de Barcelona. Formada en el Grau de Treball Social i amb estudis d'Humanitats i de Interpretació i Art dramàtic.
