El bullying és un drama ocult, amagat. Més greu quan més ocult i amagat és. I aquesta és una de les diferències respecte a d’altres formes de violència a l’escola. Per això el primer gran repte de l’entorn, i en particular de l’escola, és saber-lo veure, adonar-se’n, descobrir-lo per desbaratar-lo i evitar així que creixi i comenci a fer mal un mal irreparable.
Per poder-lo veure, la primera condició és no confondre l’assetjament amb les baralles o amb les bromes de mal gust. En el bullying hi ha intencionalitat clara, hi ha continuïtat de l’acció i hi ha un desequilibri clar entre l’agressor i víctima. Un dels seus elements distintius és la crueltat que destil·la tota l’activitat dels assetjadors/es. Alhora, un dels trets més dolorosos de l’assetjament és la soledat a la que es veu sotmesa la víctima . Crueltat i soledat, dues cares d’una mateixa situació, que posa davant per davant persones incapaces de trobar-se a elles mateixes.
Un aspecte que vam poder veure clar a la recerca desenvolupada per a la preparació del llibre Bullying. Una falsa salida para los adolescentes [1], va ser que no hi ha un perfil determinat de víctima o d’assetjador, un perfil previ determinant. Sí que hi ha uns trets que en aparença poden afavorir l’assumpció d’un dels rols, (ser diferent de la majoria en algun aspecte) però, per tal que cadascun dels protagonistes acabi assumint els diferents rols, el que la recerca ens ha confirmat és que cal que l’escena relacional es desenvolupi d’unes determinades maneres.Com una autèntica trama.
Perquè el bullying és una escena amb molts actors, a la qual destaquen uns primers protagonistes, l’estranya parella, assetjador i víctima. El que els uneix és la incapacitat per suportar la diferència, el rebuig d’allò estrany o enigmàtic de l’altre, allò de diferent que esdevé insuportable.
L’assetjador no pot suportar algun tret singular de la víctima i l’agafa com a boc expiatori del propi malestar. I ho aconsegueix en el moment en que descobreix el seu punt feble, alguna cosa de la qual la persona assetjada no podrà o no sabrà defensar-se.
Així, el que els caracteritza no és que siguin forts o febles. No és un perfil particular. Hi ha líders que no són assetjadors, i nois i noies fràgils que no són pas víctimes. També hi ha persones molt intel·ligents o molt guapes que són víctimes de bullying, i d’altres, amb baix rendiment acadèmic, que esdevenen cruels assetjadors. Perfils entrecreuats on el que genera l’assetjament és l’atac sistemàtic a una feblesa identificada que la converteix en indefensió. Finalment , l’escena la completen els espectadors, els testimonis. Es tracta de comparses clau, sense els quals la dolorosa trama no aconseguiria tirar endavant.
Observem doncs, que és la dinàmica relacional entre tots ells el que genera el bullying i d’aquí la necessitat de crear consciència de que cal intervenir en relació a tots els protagonistes (assetjador, assetjat, testimonis) . I que cal escoltar i parar atenció a tot allò que famílies i companys intenten dir.
Davant d’aquesta situació caldrà actuar diligentment, escoltant la particular situació de cada escenari d’assetjament, fugint dels tòpics homogeneïtzadors, i actuant amb constància, front a una situació que s’escapa del control tan bon punt sembla que s’havia pogut començar a desmantellar.
El bullying demana una mirada atenta i una escolta vacunada contra els tòpics.
[1] Ubieto, JR., Almirall, R., Aramburu, L., Ramírez, L., Roldán,E., Vilà,F. (2016) Bullying. Una falsa salida para los adolescentes. Barcelona: NED ediciones.
Ramon Almirall és psicòleg, assessor psicopedagògic i terapeuta familiar. En els darrers anys ha treballat com assessor psicopedagògic d’EAP i també com a professor de la UB, compaginant aquestes activitats amb les de Terapeuta Familiar i supervisor d’equips professionals.
És director adjunt de la revista digital Àmbits de Psicopedagogia i orientació i ha estat Coordinador del Programa Interxarxes del 2011 al 2016.
Ha participat com a ponent en Jornades professionals i Congressos al llarg dels darrers trenta anys, així com en formació de professorat. Els darrers articles publicats són: Casa! Acompanyar la resiliència des de l’escola (2016); Família i escola col·laborant per l’educació inclusiva (2016); Recuperar la mirada al sujeto y el enfoque comunitario, en la colaboración salud mental-educación (2016) o La construcció del vincle social al final de la primera infància (2014) .
Coautor del llibre Bullying. Una falsa salida para los adolescentes (2016) i autor i coordinador del llibre Orientación psicopedagógica a las familias: colaborar para educar (2011). També col·labora a l’edició digital de LA VANGUARDIA amb articles sobre psicologia i educació.
