El DAE, Departament d'Atenció Especialitzada, programa específic del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, acull, tracta i intervé amb aquells interns que compleixen una condemna penal d´ internament i que després d´haver estat detectats pels tècnics dels diferents Centres penitenciaris del nostre territori, que tenen o aconsegueixen, la condició de discapacitat intel·lectual reconeguda pel Dept. de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
L'esforç per part del Departament de Justícia per crear un espai en què aquest tipus d'interns tant vulnerables, estiguin atesos, en referència específica a la seva tipologia i peculiaritats, i resideixin en una unitat dissenyada, i amb atenció professionalitzada de les seves necessitats, es veu hores d´ara, compensat pels èxits obtinguts, no només en la reincorporació social o en la salvaguarda i protecció d´aquesta població davant la resta d' interns, sinó també, en l' adquisició de conductes, hàbits, comportaments i actituds que afavoreixen la reincorporació social, laboral i familiar d'aquest col·lectiu.
La violència o els comportaments agressius que produeixen i manifesten aquet tipus d'interns no es poden circumscriure només a l' àmbit penitenciari. Aquesta població, deu ser entesa i considerada en el marc d'unes característiques que desgraciadament li afegeixen un major greuge, en la quotidianitat del seu transcurs vital i que es pot sumar a una problemàtica toxicològica, a trastorns psiquiàtrics i a un abandonament o conflictes familiars.
Deuríem afegir a aquest cum laudem de trets, el que aquesta discapacitat intel·lectual és, en molts casos, detectada i diagnosticada durant la seva estada en Centres penitenciaris, el que afegeix un plus d'anys d'aprenentatge i d'experiències en que pocs agents socials han intervingut, deixant a aquestes persones en mans de les seves improvisades i úniques habilitats i capacitats de supervivència.
També i respecte al tema de l' agressivitat cal destacar que la majoria d'ells han viscut en àmbits, siguin familiars, de carrer o circumstancials, immersos i propers a accions de violència, coneixent-la, patint-la i convivint d´una forma propera i habitual. No és d’estranyar doncs que intervinguem amb una població adulta que interessada però desorientada, percebi les accions, consells i reflexions que els proposem, respecte del seus comportaments i actituds amb sorpresa, desconfiança i comprensió limitada.
Així, si podem considerar la por com a element primigeni en les conductes violentes i a risc de ser massa escuet, limitat pel marc d´aquesta exposició, podríem enumerar els fets concrets d´actes violents, respecte d´aquesta mostra, aplicant també el sumatori cognitiu d' una baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, conductes imitatives de rols marginals, i una història vital d´experiències basades en l' abús, l´extorsió, la utilització i la supervivència en medis marginals.
Tot això ens faria preveure i suposar que l’índex de conductes violentes en aquesta població serà alt i extens, habitual i continuat, però el fet real i constatable, és que en un medi institucional i amb una atenció multidisciplinària individualitzada bastant intensa, les conductes d´aquest tipus son aïllades, esporàdiques i singulars.
De fet de les dades recollides, des de l'inici del DAE, parlen que les accions agressives de caràcter individual han estat basades en un 92% dels casos en actes d´impulsivitat, reaccions immediates a un fet imprevist o per pressions i estrès causat per temes emocionals relacionats amb la família.
La resta, un 8% son producte d'actes relacionats amb conductes relatives a la presó, com serien drogues o robatoris.
Aquestes dades, que poden semblar sorprenents d´entrada, donen fermesa a l' opinió que una població d´aquest tipus, salvaguardada de la resta de població penitenciaria, i amb un tractament i intervenció individualitzada adequada a les seves peculiaritats i multidisciplinària en que es treballin àrees ocupacionals, escolars, psicològiques, mèdiques, lúdiques i sòcio-familiars, tenen i produeixen un índex de millora i de reincorporació social, engrescadora, optimista i exitosa.
Albert Lahuerta i Montoliu és Psicòleg Clínic i Doctorat per la UAB amb exercici professional de la psicologia des de el 1984, membre del Grup Guia. Ha col·laborat amb el Departament de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya com a coordinador del C.E. Alzina, director del Centre Til·lers, cap de Serveis de Centres i com a supervisor de recursos, ha realitzat supervisions per Equips de la Diputació de Barcelona, membre de la comissió de drogues del Col·legi d'advocats, com a formador en la Escola Judicial i docent en les Universitats de Girona i UAB. Ha presidit la Associació del Cromosoma X Fràgil, etc.. Actualment és el psicòleg del DAE de C.P Quatre Camins.
