TV3 va emetre el passat diumenge 12 de juny un reportatge en el programa 30 minuts sobre la violència masclista des del punt de vista dels menors. Titulat "El meu pare és un maltractador", un dels espais de referència de la televisió catalana desde 1984 va intentar explicar la realitat dels testimonis de la violència masclista desde la primera persona.
Per veure el programa feu click AQUÍ
SINOPSI
Pilar Gallardo, mare Leonor Eso lo dijo la jueza: Es de ser mala madre, no querer que su padre vea a su hija. Que haya sido malo contigo no significa que sea mal padre. Amb la història de la Leonor comença aquest reportatge. Tot i que no hi és. Va ser assassinada pel seu pare, condemnat per maltractaments a la mare, durant un règim de visites. Una fiscal de Màlaga va lluitar molt fins aconseguir que la Leonor fos la primera menor d'edat a l'estat espanyol considerada per un jutge com a víctima de violència masclista.
Aquest cas va suposar un canvi de perspectiva, perquè, des que es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, la víctima era només la mare. Els menors quedaven en un segon pla. El 97 per cent dels homes amb ordre d'allunyament de la parella tenen concedit un règim de visites per als fills, fins i tot en alguns casos la custòdia compartida. S'haurien de reduir o fins i tot suprimir aquests règims de visites? El 30 minuts ha volgut donar veu a aquests fills testimonis de violència masclista, hagin estat o no, directament maltractats. A les conseqüències emocionals innegables, s'afegeix el calvari judicial que han de viure aquests nens i adolescents, situats enmig d'una guerra en què -diuen ells- no se'ls escolta. Alguns casos mediàtics, de mares víctimes de maltractament, que es neguen a portar els seus fills amb el pare, han posat el tema a debat. Els nens poden ser un altre pas de rosca del maltractament. Un tema polèmic, en què xoquen les posicions més feministes amb les d'associacions que alguns anomenen "postmasclistes", en què s'enfronten les decisions judicials amb el punt de vista dels psicòlegs que treballen amb violència de gènere. Un debat que evidencia els encerts i les mancances de llei, deu anys després de la seva aprovació. Patricia Fernández, filla Las situaciones de violencia que yo vivía las concebía como algo normal. Es decir, no había visto lo que pasaba en otra casas… Entonces para mí lo que pasaba en la mía no tenía porque ser distinto. Rocío Muñoz, mare Primer vaig començar mirant-me el meu fill, no? Dient, què li estic fent? Li estic fent una putada. No es mereix això, aquesta vida. Això és el que em va fer obrir els ulls.
